WINTER IS COMING…

Avui vos escric una vegada s’ha acabat la temporada de competició.

Enguany ha estat molt interessant,  hem fet quatre campionats i a més hem acabat de la millor manera possible!

totglobo-competicio-1

A l’agost i, per preparar una mica el Campionat Europeu,  vam assistir a la Copa Crianza de Rioja a Haro, festival magnificament organitzat per Oscar i Ivan de globosarcoiris.com que es tot un clàssic  del calendari aerostàtic nacional. Les xiquetes es van alegrar molt quan vam acabar segons ( ja que a casa están posades a que el pare acabe quart…). Arran de l’experiencia  possitiva, les menudes em van dir si podrien tornar a un altre festival on també hi haguera una mica de competició i, vam decidir assistir a Aranjuez.

Abans però, vam anar al Campionat de Brissac que si ens vau llegir al blog de totglobo.com, comprovarieu que s’ho van passar be no, el següent 😉

I com a colofó, este cap de setmana l’equip de totglobo.com vàrem estar a Aranjuez participant del festival organitzat per Hugo i Laura de theballoncompany.es que enguany ha congregat a més de 20 globus ( molt ben organitzat i amb una difussió a la prensa escrita i audiovisual molt interessant) vaja per açí l’enhorabona als dos!.

El festival no era estrictament competitiu però, va incloure unes proves de les quals hem eixit campions!. A més i, com que la meteorología va ser excepcional, vaig poder volar amb les menudes que están encantades de l’experiencia!! Si a d’això se li afegís el reencontre amb vells col·legues i que cada vegada hi ha més infants enmig de les bufes de colors, ha estat molt bonic…

totglobo-competicio-3

Doncs no res, aprofite per agraïr a Josep i a Raül ja que em deixen disfrutar de la passió de competir mentre ells es queden volant per la terreta i a tots els passatgers de TOTGLOBO amb qui disfrutem de la mágica experiencia de deixar-se dur pel vent sobre estos paratges mediterranis…

Salut i no fotem la natura!!

totglobo-competicio-2

AU REVOIR!!

Bon jour!!
Com es diu a sovint: tot lo bo s’acaba I açó s’ha acabat!! Ohhhhh…

IMG-20170828-WA0001Malauradament, l’ultim vol no va anar gens be, una llàstima!! ( per no dir altra cosa)
Hi van posar dues proves i, imagine  que el director pensava que el vent permetria jugar una mica per poder fer el màxim nombre de pilots les mateixes però, el vent es lliure!! i va durar amb la bona direcció 5 minuts després de la bandera verda ( que es quan podem eixir). Així que excepte els 15 primers que despegaren la resta no vàrem entrar…
Com que Iván estava jugant-se el podio, vaig tirar amunt per vore si trobava algún vent  per informar-li i que puguera  corregir i anar cap a les dianes però, després de pujar fins els 3000 metres “rien de rien”… així que sentint-ho molt per ell, allà dalt estava tot sol i tremolant…en fi, “c’est la vie”.

I no vaig a dir que des d’allà dalt la panoràmica del Pays de la Loire no es espectacular!! Així que, com que tenia temps mentre baixava doncs vaig treure fer unes reflexions:
una, que tots tres hem estat molt afortunats de poder viure moments com els d’aquesta ultima setmana.
dues, que amb bona gent al costat, la vida es collonuda
tres, que aquesta es una tómbola ( amb el sentit del Manu Chao J )
quatre, que fent equip amb la resta de pilots del South dels Pyrenees igual no guanyes però, trobes sentit a la paraula “team”.
cinc, que si vull fer algo més enllà del que aconseguit, he d’entrenar més…
sis, que sent l’aerostació un joc simple : amunt i avall… Collons! que difícil es trobar el moment exacte per fer-ho J
set, que m’encanta volar…
i vuit!! Blaiet espavila i frena que vas a 30 km/hora i el sòl s’acostaaaaaaa!!!!

Au revoir!!!!

P1070077

KAISERLAUTERN!!

Bon jour!! Açò està quasi acabant-se… i com voreu, queda el millor per al final!!

Però, comencem per on ho vam deixar ahir: sobreposant-se al desastre del dònut…

Deia Robe que ell parlava des de la sabiduria que li donava el fracàs… doncs, no volent ser tant dramàtic sí es cert que haver viscut moments semblants de decepció per un mal vol et fa agafar-teu millor, així que se’n vam anar els tres a dinar a la vora del Loira J

Per la vesprada, l’organització va posar dues dianes, una d’elles als jardins del Chateau de Brissac on milers de persones aclamaven a cadasqun dels globus que aconseguien entrar a la diana!! I com que vaig entrar, vaig tenir el meu moment de gloria!!

DCIM109GOPROTambé vaig aconseguir entrar a l’altra, així que ben contents!! ( de moment, al Campionat he tirat tots els testimonis a les dianes). A l’aterratge vam coincidir al camp amb Iván i l’amic Philippe de Belgica i vam aprofitar per fer intercanvi de licors ( jo li vaig passar Herbero fet per mon pare i ell cervessa de la seua nova cervesseria).

22Este matí, teniem quatre proves més i, si ahir era el dònut avui era la pizza… Esta prova consisteix en tirar dos testimonis a les dos porcions opostes d’un cercle dividit en 4 parts, es a dir, que has de passar pel mig si vols tindre opcions “d’emportar-te una ració”. El punt d’enlairament era com a mínim d’1 km de distancia i hem estat 1 hora per fer-ho ja que hem hagut de rectificar tres vegades, es a dir, pujar dalt per agafar un vent que et dirigeixca correctament i tornar a intentar-ho  ( a la foto podeu vore els tracks de Jordi i meu). Si no tenia dubtes abans, després d’este vol, vos puc dir que el globus es un esport de paciencia… A la segona prova ens ha anat també molt be però, a les altres dos, he errat amb unes coordenades… En fi, a EGB em posarien segurament al Butlletí de les notes un N.M a les proves virtuals…

24Com que durant el campionat, els 4 equips sols ens vegem un ratet abans o després del vol, Rubén va proposar fer un dinaret. Així que hem anat a dinar tota la delegació del South dels Pyrenees altra vegada a la vora del Loira, que ja que estem per açí s’ha d’aprofitar!!

25Després d’una siesta que a estes altures es ja obligatoria, hem anat al briefing on ens han dit que hi hauria una sola prova esta vesprada i que seria “la llebre” ( un globus que fa un vol de 30 minuts i posa la diana allà on aterra) i els “galgos” ( que són tos els competidors que se la volen menjar). Si be, aquesta prova no es molt típica a les competicions, es cert que per al nombrós public que ha vingut a Brissac es un espectacle ja que s’ompli el cel de colors!

I com vos deia al titol d’aquesta crónica, he aconseguit clavar el testimoni al centre de la diana!! A sols 55 cm i ni així he guanyat!! En qualsevol cas, el crit pel walki rememorant al locutor de la RAC quan el vol d’Iniesta a Stamford Bridge s’ha escoltat ben rebé des de baix… A més, quan estavem aterrant Iván ha cridat també “Kaiserlautern!!!” la qual cosa ajuda a que estiga situat al podi a falta del vol de demà…

DCIM109GOPROAixí que ja vegeu… máxima tensió per acabar la competició! A vore si demà va be ( que com deia a la primera crónica, Pedrosa es de diumenges…)

Demà més!!

MÉS DE BOCATA QUE DE DÒNUT

Bon jour des de les terres de l’Anjou!

Com ja apuntava el migdia de dijous, la vesprada es va quedar perfecta per a volar i així ho vam fer. Les proves eren dues dianes i com que bufava en una direcció bastant clara tots els competidors van buscar lloc d’eixida per la mateixa zona ( això vol dir que hi es monta un cacau que pa que…)

I en este punt, vos vull introduir el paper dels altres membres dels equips de competició que són els rescats. Tots els que heu vingut alguna volta a volar sabeu que són imprescindibles per tal d’ajudar a muntar i vindre a arreplegar el globus allà on haja aterrat. Doncs a la competició, a més han de suportar els inconvenients de les esperes, el ritme de dos vols, les cues per entrar als camps i la càrrega de gas, les “enflautaes” dels pilots i algún que altre canvi d’humor en funció de com haja eixit les proves… ara, compartir una setmana amb estos dos fenòmens, és un autèntic plaer!!

10Enguany, a l’equip del South Pyrenees, a més dels clàssics com el Trejo, Toni, Rubén i Alberto tenim el plaer de comptar amb Yudai Fujita (tot un campió del món) a l’equip del Jordi. Yudai es un xic que sempre té un somriure i una resposta positiva a qualsevol de les qüestions que li plantegem, siguen de vents o estratègia. Ara bé, després de tres dies amb ell encara no hem aconseguit que ens diga un no com a resposta a un suggeriment ( i no sabem si es perquè som molt bons o perquè es un aikidoka i prefereix no discutir…) En fi, un tio fantàstic!!9Respecte al vol de la vesprada, fabulós! Vam fer bona cosa de punts que sabem que són importants de cara a amortiguar el colp del vol que no ens isca tant bé.

I eixe vol va arribar ahir al matí… quin desastre!!! Hi havia quatre proves i una d’elles s’anomena “el dònut” i consisteix en vore qui es “menja” més tros ( fer la máxima distancia possible per dintre del mateix). Doncs sembla que estic a règim o que no sóc molt de la bollería perquè mira que he menjat poquet… en fi, que hem baixat a la classificació.

12Per altra banda,  estem contents perquè tant Jordi com Ricardo han aconseguit guanyar cadascun una prova ( i no es gens fàcil…) i Iván encara està en la lluita per entrar al top ten!

Respecte a nosaltres,  quan vam començar els vaig comentar a Raül i a Quique que disposàvem d’un bonus de 5 “ desacatos”, doncs ja l’hem cobert… així que toca afinar!!

Hui més… i esperem que amb millors notícies.

13

Cédez le passage

Bonjour de nou!

5

Ahir per la vesprada vam disfrutar d’un d’eixos ratets que mereixen la pena viure en aquestos campionats, quan al camp d’enlairament comú es posen tots els equips a unflar els globus… el soroll dels ventiladors i dels cremadors de més de 80 aeròstats es brutal! I quan comencen a elevar-se uns damunt dels altres…En fi, que no vaig poder evitar quedar-me un moment contemplant-ho una vegada m’havia elevat.

6

Respecte a les proves, com al primer vol: una malament i altra molt bé! I sobre la segona ve el títol de la crònica. Amb més de 80 globus per l’aire ens trobem al moment decisiu ( maniobra final a 100 metres de la diana) Ricardo i jo …en fí, no ho vaig poder evitar i sentint-ho molt li “vaig demanar pas” per clavar la diana!! Per acabar, afortunadament, la càrrega de gas va ser àgil i la vam poder fer ràpid ( als campionats el temps de descans ha de ser respectat perquè el desgast va notant-se).

8

Este matí el temps acompanyava per fer un vol espectacular, i el director no ens ha defraudat: hem acabat volant 2 hores i pujant a més de 2000 metres per fer la última prova ( quin fred!!!). I, en la línea dels vols anteriors, de les 4 proves dos molt bé i les altres una mica més fluixes ( haurem de començar a millorar).

7

I com que la primera ha estat molt bona, vos la conte: era una diana que tenia un àrea de mesurament de testimonis de 50 metres, però sols es medien els mateixos durant un temps determinat i si no arribaves en eixe termini l’única manera de què et mediren el teu era si aquest queia sobre la mateixa diana! Així que una vegada he aconseguit col·locar-me a prop he invocat Pau Gasol…i sí!! he aconseguit des d’una alçada d’uns 10 metres fer 78 cm!! Tot i això he quedat el 18!!! “Hay nivel” que diría l’Iván…

No res, a continuar! Esta vesprada sembla que es podrá volar de nou, així que ja vos contem demà!

 

SÚBEME LA RADIO!!

Bon jour à tous!!

1

Desprès de l’arribada i les primeres hores, ja estem per feina de veritat!. La competició comença amb el briefing general, on el director de competició incideix en els punts més conflictius i essencials que ens esperen.

Després del briefing, vam participar en la Flag Parade, que consistia en una desfilada dels cotxes dels competidors pels carrers principals de Brissac-Quincé amb les banderes de cada país…i ahí va la historia de la nostra bandera.

Una desfilada i una bandera

Resulta que no hi havia bandera ja que entre uns i altres no ens vam aclarir i la bandera que va arribar ací no era la que tocava…però vam vore que hi havia una penjada a una Boulangerie i un valencià i un mallorquí van anar a demanar-la prestada per a la desfilad. Després de negociar i asegurar-li al señor que la cuidarem, ens diu que passem a per ella abans de l’acte.

Així que, arribat el moment, tornen a arreplegar-la un valenciá, un riojà i un català… el senyor preocupat per l’estimada bandera de la seua filla ( record d’un Erasmus a Espanya) els diu que vagen amb compte i el català li diu que tranquil, que com a català no te cap interés en quedar-se-la… en fi South Pyrenees team

2

Una vegada equipats, a la desfilada anem!! Va ser molt guapa, tot ple de gent saludant a cada equip, nosaltres sobre el remolc com una Clavariessa Major a la seua carrossa saludant en una escena típica de les etapes del Tour de France. Sense oblidar que estem a la Gàl·lia a nivel Alerta 5, i els militars ens acompanyen tot el recorregut.

4(1)

La competició

I per fi, arriba el moment de competir!! Després de discutir el punt d’eixida, ens enlairem els primers de tots els competidors. Si bé això et dóna la seguretat que els vents no canviaran segons el pla previst, té l’inconvenient que no tens massa referències, sobretot quan ens fallen les comunicacions de radio.

En qualsevol cas, no va anar malament del tot. La primera diana vam fallar, però la segona la vam clavar! Per tant, vam començar el campionat per la meitat taula aproximadament.

3

El rescat es va retrasar una mica perquè als pobles turístics, que ja tenen prou gent normalment, amb un esdeveniment d’estes característiques costa encara més moure’s. En qualsevol cas, i com que vaig sobrevolar un poblet, em va ajudar un xiquet que va vindre en bici a vore l’aterratge i un grup de joves a plegar el globo! Hospitalité française!

Un poc de turisme

Este matí no hem fet el vol perquè la previsió ha canviat i empitjorat…esperem que millore i poder volar el màxim…que ens toca remuntada!!!

No res, hem aprofitat per visitar el Chateau de Brissac i mentre passejàvem pels fabulosos jardins hem parlat de la Revolució Francesa i els aristòcrates ( els d’ací es coneix que es van lliurar de la guillotina).

Ale, demà més!

Call me Pedrosa

IMG_20170821_194503

Del viatge, cosetes que passen com que la llum del remolc deixa de funcionar a meitat autopista francesa a les 2 del matí… posa’t a empalmar cables i a vore si ho arreglem… afortunadament eixe passat d’FP  i estius a Ribera van tenir a vore amb l’èxit de l’empresa…

Finalment a les 8:00 del matí arribem a Brissac, a la zona del Loira ( que si a algú no li sona es molt bonica: riu, chateaux, boscos, vinya…) xé, una meravella i, per acabar de rematar l’estampa, uns 40 globus volant pel cel blavet… bucòlic!

Vam contactar i ens vam reunir amb la resta de la del·legació del Sud dels Pirineus( després vos conte…) i anàrem a esmorzar a casa on s’hospeda l’Iván, i de pas es va quedar Rubén, que ha vingut per queda-se amb els bons ( ja vorem com du el papeo dels Riojanos…)

IMG_20170821_194934

Respecte al títol de la crònica, si algú/na ha llegit les de l’anterior participació de TOTGLOBO  al’europeu de Polònia, començàvem amb una similar, descrivint la cara que va fer la xicona polaca que dóna els dorsals als competidors quan li vaig dir que podía anomenar-me Michael ( perquè en aquella ocasió va ser el 23 el nostre dorsal). Doncs han passat 4 anys i vaja! Ens ha tocat el 26 , número el meu pilot de motos preferit! I la cara i la pregunta de la xicona francesa han estat similars: “ però, no eres Blai??… i qui es Pedrosa??” com explicar-li  que estic content de competir amb eixe dorsal…esperant acabar com el 93…

Per la vesprada vàrem fer un vol d’entrenament per vore si tot estava al lloc i, afortunadament el resultat no puntuava per a la classificació… Això sí, el paisatge guapíssim!! I a més Iván va fer un Kaiserlautern  ( dícese de clavar el testimoni al centre de la diana), esperant siga el primer d’un grapat…

De matí férem fet el segon vol d’entrenament i va anar millor ( encara que el 26 no es d’entrenaments sinó de diumenges…esperem…)

Després del vol va tindre lloc la inauguració oficial: alcalde, regidors, himne francés, tratges tradicionals i vinet d’honor… L’assumpte és que ens hem fet una foto on per primera vegada l’equip nacional va amb la mateixa samarreta encara que aquesta té el seu puntet… South Pyrenees Team!

I, una vegada entrenats, presentats i ben mudats, estem amb ganes de començar la competició!

Ja vos contem!

Totglobo participa en el Campeonato de Europa

Entre el martes y el sábado se disputa el Campeonato de Europa de Aerostación en la localidad francesa de Brissac. Toglobo estará presente en la competición con Blai Carbonell como piloto. Después de la experiencia reciente en el Campeonato de España, afrontamos este reto con los mejores pilotos del continente.

Petit-Brissacois-7

Un calendario completo

La inaguración del Campeonato será el martes a las 10:00 de la mañana y el primero de los vuelos de competición tendrá lugar a las 18:30. Entre el miércoles y el sábado habrá dos vuelos por jornada y el domingo se pondrá punto y final a la cita con el vuelo matutino y la ceremonia de entrega de trofeos.

Blai, en el campeonato de europa de 2013.

Blai, en el Campeonato de Europa de 2013.

En Brissac se reunirán los mejores pilotos de globo de Europa. En total, 84 competidores lucharán por el título continental. Estará el vigente campeón, el suizo Stefan Zeberli, el campeón de España, Iván Ayala, y otros nombres destacados como el alemán Uwe Schenider.

Podréis seguir las evoluciones del equipo Totglobo en el Campeonato a través de las crónicas que publicaremos diariamente en el blog y también en nuestra página de Facebook. Asimismo, los resultados se podrán ver actualizados en la página web oficial del campeonato. 

Segunda competición del verano

La de Brissac será la segunda cita competitiva de Blai y el equipo Totglobo en las últimas semanas tras la reciente participación en el Campeonato de España. En Agramunt competimos a buen nivel y concluimos en la cuarta posición. Ahora viajamos a Francia con la moral alta, como siempre, y la máxima ilusión por completar un buen campeonato.

La planificación de un vuelo en globo

vuelo-en-globo

A la hora de planificar un vuelo en globo en Bocairent, son varios los factores a tener en cuenta. En cualquier actividad al aire libre la meteorología es un elemento determinante; así pasa también en la aerostación donde tenemos que fijarnos muy especialmente en el viento.

Acompañados por el viento

El vuelo en globo en Bocairent se desarrolla en un entorno rodeado de montañas. Eso hace que la experiencia sea particularmente bonita, por las vistas que ofrece a los pasajeros.En un vuelo en globo no podemos dirigir la aeronave; el viento nos conduce y tenemos que colaborar con él.

¿Cómo lo preparamos? Tras estudiar los modelos meteorológicos decidimos de qué zona queremos despegar. Así, por ejemplo, si hay viento predominante en altura de sur a norte solemos despegar de la zona de Beneixama-La Canyada para cruzar la sierra y aterrizar en Fontanars. Si el viento sopla a la inversa, de norte a sur, hacemos el trayecto opuesto.

vuelo-en-globo

Conocer la dirección del viento nos ayuda a planificar el vuelo

Gracias al conocimiento de la previsión y a la habilidad de los pilotos podemos hacernos una idea de cómo será el vuelo en globo, pero la magia de estos paseos radica precisamente en ese factor sorpresa de ir allá donde te lleve el viento. En un vuelo en globo nos encontramos con que a diferentes capas el viento sopla en diferentes direcciones, de manera que el piloto puede ir jugando con estas variables.

El equipo de tierra

Mientras todo esto se desarrolla en altura, el equipo de tierra realiza también su trabajo. Una vez ha despegado el globo, y tras haber recogido el material necesario para el hinchado como el ventilador, la tarea del equipo de apoyo es seguir desde abajo el vuelo en globo.

Nos comunicamos via radio y el piloto da las indicaciones necesarias para que se vayan desplazando a la zona donde se producirá el aterrizaje. Funcionamos como una maquinaria engrasada e incluso en muchas ocasiones el equipo de apoyo está en el campo de aterrizaje antes incluso de que llegue el globo. Mejor verlo y que no te lo cuenten, ¿no?

 

 

 

 

 

 

Paseo en globo en Bocairent

paseo-en-globo

Avanza el verano y continuamos disfrutando de cada paseo en globo en Bocairent. Este pasado fin de semana hemos sobrevolado nuestra zona habitual de actividad.

Para realizar el paseo en globo en estos pasados días hemos despegado desde Fontanars dels Alforins. El las últimas semanas se han repetido las condiciones de viento, sobre todo en altura, soplando desde el norte. De esta manera, nos hemos desplazado desde Fontanars hasta Beneixama.

Tras quedar temprano por la mañana para tomar un café, y una vez vistas sobre el terreno las condiciones del viento, acudimos al campo de despegue. El montaje del globo nos lleva unos 25 minutos y después ya estamos listos para la salida.

El paseo en globo dura alrededor de una hora y, tras aterrizar, lo celebramos con un brindis con cava. Después viene el almuerzo, que sirve para confraternizar con los pasajeros. Estos momentos nos permiten conocernos mejor y hacen de nuestra experiencia algo aún más interesante. Por último llega el momento del reconocimiento: la entrega del diploma acreditativo del bautismo del aire.

Con el paseo en globo en Bocairent tenemos vuelos donde podemos observar viñedos y montañas; donde podemos contemplar desde las alturas campos y picos y, en días claros, incluso ver el mar.

Es una actividad que se puede disfrutar con los amigos o con la familia, y se trata de un regalo inolvidable si quieres sorprender a tus seres queridos.